Dinamarca, un modelo a seguir
Fa uns dies a Plataforma Ecològica ens va arribar una notícia en la qual es destacava el nou pla del govern danès per convertir Dinamarca en un país totalment orgànic.
En aquest pla de treball no només es detalla l’objectiu de fomentar i incrementar el consum d’aliments ecològics en el país. El plantejament és molt més ambiciós i pretén també crear un model de país basat en les plantacions locals i de proximitat.
Aquest tipus de model es troba en la línia que s’identificava en les conclusions de l’informe Trade and Environment Review 2013: Wake Up Before it is Too Late (Comerç i medi ambient 2013: Despertar antes de que sea demasiado tarde), publicat per la Conferencia de les Naciones Unides sobre Comerç i Desnevolupament (UNCTAD), el qual concluía que és la millor manera d’alimentar el món sense comprometre el futur del planeta segons les conclusions
Primeres impressions…
En un primer moment, el primer que vam pensar, és que feia goig veure un govern impulsant un model de país que potenciés un consum saludable i sostenible d’aliments al mateix temps que es fomentava la preservació del medi ambient.
És una realitat que en els darrers 15 – 20 anys, el mercat global de productes ecològics ha crescut any rere any, al mateix temps que augmentava el nombre de països que es sumaven al canvi cap a una producció més sostenible i saludable.
Evolució del mercat global orgànic anys 2000 – 2015
De fet, les xifres són clares: el mercat ecològic actual ha quadruplicat les xifres econòmiques registrades l’any 2000 i el nombre de països que practiquen l’agricultura ecològica no ha deixat d’augmentar des de l’any 1999.
La producció agrària ecològica està clarament a l’alça. Això ho sabem tots, però malgrat aquest coneixement, són molt pocs els governs que emprenen accions clares en aquesta línia.
A partir d’aquí vam veure que era necessari escriure aquest article per explicar aquest pla d’acció que de ben segur pot convertir Dinamarca en un model a seguir.
El modelo catalán y español:
En els darrers anys la producció, elaboració i comercialització de productes ecològics a l’estat Espanyol ha experimentat un creixement important consolidant-se com un dels principals mercats ecològics mundials.
Com ja hem comentat diverses vegades el paper de Catalunya i el seu comerç basat en els canals minoristes especialitzats, ha estat imprescindible per aconseguir situar l’estat Espanyol com a 10é mercat mundial, assumint al voltant del 30% de les vendes totals en aquests canals de comercialització.
El canal especialitzat ha aconseguit un paper de rellevància en els darrers anys tant a Catalunya com a la resta de l’estat Espanyol, la qual cosa s’ha traduït en un increment de la venta directa i a través de canals curts.
Tot i això, darrerament s’ha fet notar l’aparició de nous actors nacionals i internacions que s’havien mantingut discrets pel que respecte a aquest sector i que han començat a introduir línies de productes ecològics certificats en el mercat, davant el clar augment del consum d’aquest tipus de productes.
D’altra banda, és també notori el percentatge de producte ecològic produït a Catalunya que és exportat a la Unió Europea i països tercers, el qual es troba al voltant d’un 40%.
Dit això, la realitat és que tot i que les dades anteriors són totalment verídiques i mostren un creixement del mercat ecològic català i espanyol, és cert també, que dista molt de la realitat d’altres països europeus molt propers.
Un d’aquests països europeus amb el que possiblement Catalunya, i per extensió l’estat Espanyol, es podrien voler veure emmirallats és Dinamarca.
Dinamarca, impulsor del crecimiento verde
Des de fa anys el govern danès ha impulsat mesures per tal de convertir Dinamarca, un país d’uns 43.000km2 i 5,62 milions d’habitants, en el primer país que produeixi únicament aliments 100% orgànics.
Aquest fet no és nou, tot el contrari, es tracta d’una planificació i gestió de fa gairebé 2 dècades. De fet, Dinamarca va ser el primer país en regular els aliments ecològics.
Evolució del mercat orgànic danè s del 1999 al 2016. Font: Organic Denmark
Aquesta gestió s’ha traduït en una facturació de 829 millons d’euros l’any 2014 i en un creixement exponencial de les exportacions dels productors danesos bio, que han arribat a duplicar-se en els darrers anys.
En aquesta línia, recentment el govern de Dinamarca ha donat a conèixer les noves directrius per aquesta ambiciosa transició orgànica, en la que el principal objectiu és duplicar els cultius ecològics per l’any 2020.
Aquesta transició inclou una inversió d’aproximadament 60 milions d’euros per donar suport als productors ecològics, potenciant-los e incentivant l’agricultura del país a reconvertir el cultiu tradicional a ecològic i incentivant aquest últim amb bons resultats.
La societat danesa
Categories d’aliments més consumits. Font: Oficial Denmark
La societat danesa destaca per un elevat coneixement del producte ecològic, on el 97% dels ciutadants coneixen el logotip europeu o eurofulla que caracteritza els productes bio.
Aquest percentatge difereix molt del 41% de ciutadans catalans que coneix aquest identificatiu, un percentatge que possiblement serà menor en d’altres comunitats autònomes de l’estat Espanyol si tenim en compte que Catalunya, amb gairebé 32.000km2 i 7,5 milions d’habitants, és la comunitat on el consum de productes ecològics és més elevat.
En els darrers anys Dinamarca n’ha començat a veure els resultats, ja que segons l’associació Organic Denmark, les ventes han augmentat un 80% des de l’any 2003 amb productes com la farina de civada, la llet i els seus derivats, les pastanagues i els ous com a productes més demandats.
Consciencia ecològica
La consciencia pro-ecològica o pro-orgànica dels danesos és de les més elevades a tot Europa, la qual cosa es reflexa amb dades com un dels consums per càpida de producte ecològic més elevat de la Unió Europea amb 191€, només superada per Suissa amb 262€ i un mercat alimentari en el que un 9,6% dels aliments que consumeixen els danesos són d’origen biològic.
Quota de mercat orgànic a Dinamarca l’any 2015
Pel que fa al consum per càpita, Dinamarca supera ampliament la d’altres països europeus com Suècia, Luxemburg, Austria, Alemanya i França. Molt lluny queda Espanya d’aquest llistat tot i ser la 4 potència pel que fa a superfície agrària ecològica, presenta un dels consums per càpita més baixos, amb només 32€ per càpita.
En relació a la quota de mercat alimentari bio per països, Dinamarca n’és clarament el país capdavanter a Europa per davant de Suïssa, Luxemburg, Suècia, Àustria, EEUA, Alemanya o França. Altre cop Espanya, tot i ser un dels 10 principals mercats de productes orgànics, no apareix en les primeres posicions.
Els 10 països amb major consum per càpita i superficie cultivada l’any 2015
Aquesta xifra ha presentat un creixement notori des de l’any 2007, i es preveu que incrementi notablement quan es dupliqui la superfície destinada a l’agricultura ecològica de cara a l’any 2020.
Ajuda, informació i promoció
Molt a veure hi té la promoció del consum de productes ecològics en el país, on per exemple Dinamarca ha gestionat una inversió considerable en els darrers anys i on fins el 2018 el govern danès preveu destinar més de 3,3 milions d’euros per fomentar el consum dels productes ecològics.
La simplificació de les reglamentacions, homologacions i reconeixements d’explotacions així com l’allargament dels contractes d’arrendament de terres de conreu i la subvenció d’aquells productors que emprenguin la transició cap a una producció orgànica, ha incentivat la producció.
Tots aquests aspectes han repercutit en el preu dels productes ecològics en vers als convencionals. Mentre que a Dinamarca la diferència de preu entre ambdós aliments ecològics es xifra amb només un 10% a Espanya està xifrat amb gairebé un 75%.
Això significa que a Dinamarca quan un producte ecològic val 1€, el mateix producte en convencional val 0,90€, mentre que a Espanya quan producte ecològic val 3€ el seu homòleg produït en convencional en val només 1€.
Aquest és un dels motius pels quals al voltant del 60% dels ciutadans catalans pensa que els productes ecològics són massa cars. La pregunta és: quanta gent compraria ecològic si la diferència de preu fos de només el 10%? La resposta sembla evident.
Òbviament, aquest és un factor important que el govern danès ha sabut gestionar correctament incentivant els agricultors i ramaders ecològics i facilitant el consum d’aquests aliments bio per part de tota la població.
El pròpi ministre danès Dan Jørgensen afirma que “per aconseguir aquests objectius, el sector públic ha de desenvolupar i ha de exercir un paper clau”.
Altres actors necessaris
Incrementar el consum ha de seguir sent una de les bases d’aquesta transició al consum d’aliments orgànics que pretén construir Dinamarca, amb el que es prioritza fer arribar aquests productes a menjadors, cafeteries escolars, guarderies, hospitals i altres centres públics.
Per això el Ministeri d’Educació també hi tindrà un rol important en la difusió de la importància de l’agricultura ecològica en les escoles per promoure també una alimentació saludable en les futures generacions.
És clar que l’educació, promoció i difusió representen un paper fonamental per assolir una societat capaç de contribuir a un model com el que pretén crear Dinamarca.
En aquest sentit a terres catalanes i espanyoles sembla que encara no ha quedat clar la importància d’aquests factors. Algunes enquestes assenyalen que al voltant d’un 85% dels enquestats creuen que cal informar més a la població sobre aquest tipus de productes. A més també recalquen la dificultat per trobar-los e identificar-los.
Localització i identificació dels aliments ecològics catalans i informació sobre el sector ecològic són dades que podreu trobar a Plataforma Ecològica.
El consum responsable, una prioritat
Tot i això, com comentavem a l’inici d’aquest article, Dinamarca pretén que aquest pla permeti també incidir en el consum responsable d’aliments. Cert és que en els països nòrdics les campanyes de conciènciació sembla que tenen un impacte major que en latituds inferiors, motiu pel qual en només 5 anys han aconseguit disminuir els desperdicis d’aliments un 25%, la qual cosa equival a unes 700.000 tonelades anuals.
Aixó ha Estat gràcies a l’ajuda d’entitats com Stop Spild af Mad (Stop al malbaratament de menjar, en danès) o iniciatives com el supermercat WeFood, que ven en un barri de renda baixa de Copenhaguen el menjar que les grans superfícies convencionals no aconsegueixen col·locar, i ho fa a preus entre un 30% i un 50% més barats.
Dinamarca no s’oblida del medi ambient
El país escandinau confirma amb aquest pla d’accio, el seu paper pioner a nivell mundial en la defensa del medi ambient. Amb aquestes iniciatives, pretén convertir la seva capita, Copenhaguen, de poc més de mig milió d’habitants, que superen el milió si es compta la població del conjunt de la seva àrea metropolitana, en la primera gran ciutat neutral en carboni del planeta.
L’objectiu final del Govern és clar, aconseguir que tota Dinamarca, que és líder internacional en eòlica i biomassa, es proveeixi únicament d’energies renovables el 2050. A finals d’aquesta dècada, si es compleixen els plans, Dinamarca será capaç de proveïr-se un terç del seu consum únicament amb energies renovables.
Aquí tenim un vídeo en el que es parla del projecte de creixement verd en el sector energètic que està impulsant Dinamarca
Altres països que caminen per ser 100% orgànics
Tanmateix, cal dir que Dinamarca no és l’únic país amb aquests objectius. Bután, un petit regne situat pròxim al Himalaya i amb poc més d’un milió d’habitants, on el 79% de la població es dedica a l’agricultura, també ha iniciat accions amb el seu pla denominat “Nature & More. Bhutan Bridge” per esdevenir el primer país del món en tenir una producció agrària 100% ecològica.
És possible construir un país on la responsabilitat pel medi ambient, el consum sostenible d’aliments i el respecte pel futur del planeta sigui una prioritat ineludible? Sí, sense cap dubte.
Les dades d’aquest article ens ensenyen que no només és possible, sinó que varis països ja han començat a caminar en aquesta direcció.
La creació d’un model pròpi
En els dos casos presentats observem un mínim comú, un govern amb la voluntat clara d’esdevenir un país on es consumeixin aliments orgànics i es treballi en benefici del medi ambient.
És moment doncs d’una reflexió profunda del model de país que volem construir i de qui ha de liderar aquesta transició. Decidir quines mesures hem d’adoptar per incentivar un model de mercat, la viabilitat del qual està clarament demostrada.
Però sobretot, en aquesta transició no hem d’oblidar allò que ha fet fort el país fins el moment, en el cas de Catalunya un mercat basat en productors locals i de proximitat i uns comerços especialitzats.
No hem de voler assemblar-nos a altres models de mercat, sinó recollir el millor de cada un d’ells i utilitzar-ho per fer encara més fort el nostre pròpi model.
Per últim, però possiblement el més important si parlem a mig i llarg termini, cal reflexionar sobre la importància del tipus d’educació i informació que volem aportar a les diferents generacions i del tipus de consum que esperem que converteixi el mercat nacional en un dels més potents del món.