Eco, bio i orgànic són termes que segurament la majoria de vosaltres heu sentit en alguna que altra ocasió.
Actualment causa de la gran diversitat i ampli mercat de productes, els consumidors troben una varietat de denominacions molt gran, el que en certes ocasions pot crear confusions a l’usuari.
Últimament alguns consumidors i fins i tot productors així com altres persones interessades ens han preguntat en relació als conceptes “ECO”, “BIO” i “ORGÀNIC“.
En aquest article intentarem aclarir les principals diferències entre aquests termes i els matisos que aporta cada un d’ells.
Existeix alguna diferència entre els termes eco, bio i orgànic?
Per trobar la resposta a aquesta qüestió ens hem d’adreçar al Reglament (CE) 834/2007 en relació a la producció i etiquetatge dels productes ecològics, el qual esmenta que els termes ecològic, biològic i orgànic i els seus derivats o les seves abreviatures com eco , bio i orgànic es podran utilitzar en tota la Comunitat Europea i en qualsevol llengua comunitària per a l’etiquetatge i publicitat d’un producte que faci referència a la producció ecològica.
Els termes eco, bio i orgànic són doncs sinònims pel que fa a la legislació europea, tots ells són denominatius utilitzats per referir-se als productes que no han estat tractats amb cap tipus de pesticida o productes de síntesi química, que s’han conreat respectant els ritmes de la natura sent respectuosos amb el medi ambient i per descomptat, que no es tracta de productes transgènics o modificats genèticament.
En l’àmbit de la ramaderia dels denominatius eco, bio i orgànic també garanteixen el foment de les races autòctones alimentades amb aliments ecològics, promovent la gestió sostenible dels recursos i sense cap tipus de manipulació genètica de les races.
Havent conclòs que els tres termes tenen la mateixa designació a nivell legislatiu, cal dir que tot i que aquesta seria la descripció més tècnica, molts consumidors sí que denoten lleugeres diferències de caràcter més subjectiu pel que fa a aquests termes. Seguidament els intentarem resumir:
Què s’enten per producte biològic (BIO)?
Quan es parla de productes “bio” (en llatí significa vida) normalment es fa referència sobretot al fet que es tracta de productes que no s’han manipulat genèticament (transgènics), amb la qual cosa es produeix una selecció natural de les espècies que cohabiten, hi ha un cicle reproductiu natural i es preserva la biodiversitat de l’ecosistema.
Què s’enten per producte orgànic?
El denominatiu orgànic (substància que compon els éssers vius) fa incapaç en què el producte està lliure de productes de síntesi química i que en el seu procés de producció s’han utilitzat només productes 100% naturals, amb la qual cosa aquest terme transmet la idea d’un producte respectuós amb la salut, evitant l’ús elements químics susceptibles de causar efectes perjudicials per a la salut del consumidor i sobre el medi ambient.
Aquest denominatiu implica doncs un respecte per la terra de conreu, preservant i incrementant la seva fertilitat, aplicant una gestió dels cultius sostenible i no contaminant i que permeti una regeneració dels nutrients disponibles a través de la rotació dels cultius i promovent la biodiversitat del sòl.
Què s’enten per producte ecològic (ECO)?
Possiblement el terme “eco” o ecològic (equilibri i defensa del medi ambient) és el més complet de tots tres i es refereix a tenir una cura exhaustiva al llarg de totes les etapes de la cadena alimentària del producte i del medi ambient.
La paraula ecològic implica un entorn verd i una producció sostenible alhora que vol dir que no s’han utilitzat productes de síntesi química ni organismes modificats genèticament (OGM) i s’han respectat sempre els cicles naturals de les diferents parts que constitueixen l’ecosistema.
A més, tant pel que fa a l’agricultura ecològica com a la ramaderia ecològica, s’ha fomentat el cultiu i la cria les races autòctones de la zona, en aquest últim cas, a més inclou òbviament l’alimentació ecològica del bestiar.
Denominatius no regulats:
Eco, bio i orgànic serien les tres denominacions més conegudes i que estan contemplades en la normativa actual vigent en el sector ecològic.
No obstant això, hi ha altres denominacions en el mercat que poden portar confusions al consumidor i que no estan emparades o regulades per la legislació vigent i que per tant es poden utilitzar lliurement en qualsevol producte.
Cal que com a consumidors estiguem atents a aquest tipus de denominatius no regulats, no perquè aquests termes tinguin connotacions negatives implícites, sinó per identificar correctament el producte i sobretot no atribuir-li propietats de les que
Algun exemple d’aquests denominatius seria el terme “natural” el qual podem trobar-lo en molts dels envasos alimentaris de productes que consumim habitualment. Un altre exemple seria el terme “artesà” molt habitual també en els últims anys.
Aquests dos denominatius tenen un significat diferent als termes eco, bio i orgànic vistos anteriorment.
Natural i Artesà
Solien ser utilitzats en aliments i productes comercialitzats en fires per agricultors, ramaders i altres comerciants de la zona en algunes festivitats en què aprofitaven la gran afluència de gent per donar a conèixer el seu producte i intentar donar-li major sortida al mercat.
Aquests termes implicaven un sistema de producció en el qual la intervenció de l’home era de gran importància, amb mètodes productius habitualment més rupestres, major mà d’obra i dedicació així com també una major inversió de temps.
Actualment, són només alguns dels casos en què els aliments i productes que porten impresos aquests denominatius en l’envàs han passat per un sistema de producció com el detallat en el paràgraf anterior …
Sovint, el consumidor associa els termes “natural”, “artesanal” “producte natural i artesà” o “100% natural” de l’etiqueta d’un aliment o de qualsevol altre tipus producte, a un element que no porta residus tòxics i en el que no s’han utilitzat substàncies nocives per a la seva producció.
En la majoria d’ocasions, el consumidor tendeix a pensar que es tracta d’un producte amb les característiques distintives dels productes produïts en agricultura ecològica.
Com hem vist aquesta deducció està molt lluny de la realitat, ja que el terme “natural” o “artesanal” es poden utilitzar lliurement al no estar legislats i per tant qualsevol marca comercial pot incloure’ls en l’etiquetatge dels seus productes.
De fet, actualment són ja moltes les marques comercials que utilitzen el terme “natural” en l’etiquetatge dels seus productes intentant crear confusió en els consumidors, els quals donaran un valor afegit a un producte que no en té i que molt probablement s’ha produït en les mateixes condicions que el mateix producte convencional.
Recomenacions
Des de Plataforma Ecològica volem donar-vos una senzilla recomanació a l’hora d’escollir els productes que dipositais en la vostra cistella de la compra.
Per a nosaltres el més important ha estat i serà sempre la informació. Com diuen alguns, la informació és poder i és totalment cert. En aquest cas, conèixer allò que compreu impedirà que en cap cas els termes que vegeu en l’envàs us indueixin a confusió.
Així doncs, sigui quin sigui el producte que decidiu portar-vos a casa i sigui de la marca comercial que sigui, el més important és que en qualsevol cas sapigueu identificar els denominatius que trobareu en l’etiquetatge o envàs ia partir d’aquí coneixereu directament les característiques que posseeixen i les que no posseeixen aquests productes.
Video – Que no et donguin convencional per ecològic!
A continuació us deixem un vídeo molt interessant que ens parla de diferents certificacions ecològiques i sobre la necessitat de conèixer els denominatius que solem trobar-nos en la majoria de productes que comprem habitualment.