Des de fa ja molts anys el compostatge ha tingut un paper primordial en l’agricultura. El procés del compostatge permet aprofitar al màxim els recursos que ens ofereix la natura retornant a aquesta nutrients i propietats que permeten renovar les qualitats del sòl així com la diversitat biològica d’aquest. Un bon compostatge ens aportarà major fertilitat del sòl i collites més productives. Així doncs, vegem en profunditat en què consisteix el compostatge.
Què és el compostatge?
El compostatge és un procés biològic controlat, aeròbic, termòfil i que degrada la matèria orgànica i la transforma en un material homogeni i estable que és possible utilitzar com a fertilitzant agrícola. Mitjançant aquest procés els microorganismes actuen sobre la matèria biodegradable, com ara restes de collita, excrements d’animals, residus urbans orgànics, subproductes d’orígens diversos, entre d’altres produint un abonament excel·lent per al seu ús en l’agricultura.
Compostar ens permet estabilitzar i higienitzar la matèria orgànica procedent de residus diversos i facilitar així la seva reintroducció en l’ecosistema. En aquest procés de descomposició i oxidació dels materials compostables hi trobem diferents actors imprescindibles. Entre ells destaquen els bacteris, els fongs i actinomicets, així com altres organismes com els cucs, les formigues o els escarabats.
En termes generals el compostatge constitueix una via perfecta per aportar i reintroduir matèria orgànica d’una mateixa unitat productiva estalviant malgastar energia i recursos i permetent tancar el cicle de nutrients dins d’una mateixa explotació.
El compost
El compost és la matèria orgànica resultant del procés de compostatge. Aquesta matèria orgànica ha estat estabilitzada i higienitzada fins transformar-se en el que anomenem sustacias húmiques del sòl.
Aquestes substàncies estan lliures de patògens i de llavors d’herbes adventícies. A més, el compost no atreu insectes o altres vectors indesitjables i per tant ens permet gestionar i emmagatzemar aquesta substància sense problemes.
Orígens del compostatge
Encara que sembli una pràctica nova, el compostatge s’ha realitzat des de temps remots. De fet, podem trobar informació del segle XI en què es descriu la barreja de restes forestals juntament amb altres substàncies en piles de compostatge que es voltejaven periòdicament.
Tot i això, no és fins a principis del segle XX que apareix l’ideòleg del compostatge modern, Sir Albert Howard (1183 – 1974), el qual crea el mètode de compostatge conegut com “Indore”. Amb els anys, la pràctica del compostatge es va estendre al voltant del món amb gran facilitat.
Tot canvia amb l’anomenada Revolució Verda, incorporant a l’agricultura del moment, la fertilització mitjançant productes de síntesi química i relegant així, els residus orgànics i ramaders a elements descartables ja que eren menys eficaços en la generació de toves per als cultius. No obstant la utilització de fertilitzants químics i la industrialització del sòl va comportar un empobriment del sòl notable, una reducció de matèria orgànica i un impacte mediambiental sever.
La matèria orgànica
La matèria orgànica és un element imprescindible en qualsevol sòl. La seva presència dota de fertilitat al sòl i permet doncs el creixement de desenvolupament d’altres éssers vius en ell.
L’absència de matèria orgànica provoca l’erosió i desertificació del sòl la qual cosa té un efecte directe sobre el medi ambient i l’ecosistema.
D’altra banda, la restauració de sòls fatigats i empobrits en matèria orgànica mitjançant el compostatge es va mostrar com una de les millors opcions per a l’agricultura per nodrir i enriquir el sòl, així com per mantenir la seva estructura i afavorir la formació de complexos agilohúmicos.
Beneficis del compostatge
En l’agricultura ecològica, el compostatge ascendeix com un dels processos fonamentals juntament amb altres tècniques com la rotació de cultius, la falsa sembra, el control i maneig d’adventícies, els cultius de cobertura o les toves verds.
El compost té múltiples beneficis, entre els quals destaquem els següents:
- Increment de l’activitat microbiana
- Incrementa el nivell de la matèria orgànica al sòl
- Millora de la infiltració i retenció de l’aigua
- Reducció de la producció i transport de fertilitzants sintètics
- Millora l’estabilitat i estructura del sòl
- Revalorització de suproductos
- Millora de la sostenibilitat dels sistemes agraris
| Beneficis de l’aplicació del compost sobre les propietats del sòl | ||
| Propietats físiques | Propietats Químiques | Propietats Biològiques |
| Millora la infiltració i retenció de l’aigua | Aporta fitonutrients subministrats de forma gradual | Augmenta l’activitat microbiana i dinamitza tots els processos bioquímics del sòl |
| Disminueix les fluctuacions de temperatura | Movilitza nutrients, cosa que afavoreix l’activitat biològica del sòl | Allibera substàncies que milloren el creixement vegetal |
| Evita la degradació del sòl i afavoreix la seva formació | Augmenta la capacitat d’intercanvi d’ions i afavoreix la formació del complex argilohúmic | Millora la qualitat sanitaria i el control de malalties dels cultis mitjançant la higienització de residus |
| Millora l’estructura i estabilitat del sòl | L’humus es convina amb les molècules orgàniques | Millora l’activitat metabòlica de les plantes |
| Facilita el paso de les arrels | Contribueix a reduir les emisions de CO2 | Incrementa la biomassa del terreny |
| Afavoreix la germinació | Retorn dels minerals extrets durant la collita | No atrau insectes ni vectors |
| Font: Fitxa tècnica PAE nº20. El compostatge en l’agricultura ecològica | ||
A més, el compost permet reduir el volum dels residus generats i apilats, facilitant així el seu emmagatzematge i permetent un millor aprofitament dels subproductes agrícoles, minimitzant al seu torn el risc sanitari del mateix procés.
Un clar exemple d’una òptima utilització dels recursos que pot generar una explotació és l’ús d’excrements dels animals per fertilitzar cultius. Llançar aquests subproductes al camp per evitar la seva emmagatzematge no és una pràctica recomanable. De la mateixa manera, procedir a la seva incorporació com a residu orgànic fresc directament a terra generarà efectes perjudicials tant per als cultius com per al propi sòl. En aquest sentit, altres residus agrícoles com la gallinassa, els sans o el oliasses poden contenir substàncies fitotòxiques si s’apliquen sense compostar. Restes de collites també poden contenir llavors de plantes adventícies, plagues o malalties que es propaguessin en els nostres futurs cultius.
Així doncs, un bon compostatge constitueix una solució eficaç a tots aquests problemes estabilitzant i higienitzant aquests subproductes mitjançant un procés controlat.
Efectes negatius d’un mal compostatge
Com hem comentat anteriorment, un bon compostatge pot aportar una infinitat de beneficis a terra, a l’ecosistema i al medi ambient. Tot i això, requereix d’un procés d’elaboració complex i que ha de ser controlat i supervisat adequadament per, en cas necessari, rectificar i moderar el procés. A tall resum, destaquem alguns dels efectes negatius que pot comportar un mal compostatge:
|
Immovilizació del nitrògen |
Immobilització temporal del nitrogen del sòl causada per una barreja inadequada dels materials (una relació C / N massa elevada).
Això pot passar si s’escampen materials poc compostats, però no si s’escampa compost madur. |
|
Falta d’higiene |
Quan no s’han assolit les temperatures adequades, es poden trobar llavors de llavors de plantes adventícies i patògens que potencialment poden afectar al cultiu. En aquest sentit, cal voltejar la pila diverses vegades durant el procés per assegurar que tota la massa ha arribat a les temperatures d’higienització. |
|
Excés de salinitat |
Lligada a les característiques dels materials, especialment la gallinassa o els purins. En aquests casos, cal fer barreges amb materials vegetals que permetin una baixada de la salinitat. El compost jove té nivells de salinitat més elevats que el compost madur, el que corrobora la necessitat d’aplicar materials ben compostats. |
|
Presència de metalls pesats o elements tòxics |
Encara que poden quedar parcialment segrestats a les substàncies húmiques formades, també cal estar atents a la seva presència en els materials de partida. Moltes substàncies orgàniques potencialment tòxiques es degraden durant la fase de descomposició. Cal comprovar a través d’analítiques dels nivells de metalls pesats dels materials acabats. En qualsevol cas, serà millor rebutjar d’entrada aquells materials que puguin aportar substàncies que siguin una amenaça per al sòl i per als cultius. |
Materials compostables
Tots aquells materials compostables aptes per a la seva utilització en la producció ecològica són aquells que provinents de fonts orgàniques i els podem trobar detallats en el Reglament (CE) 889/2008. Vegem doncs alguns d’ells.
-
Excrements
Els excrements poden ser útils per a aplicar com a fertilitzants, encara que hem de recordar que han de procedir ramaderia ecològica per poder utilitzar-los. (Excepció: si no es disposa d’excrements procedents de ramaderia ecològica, es poden utilitzar excrements procedents de ramaderia convencional, sempre que procedeixin de cria no intensiva).
-
Purins
Com ja sabreu, els purins són excrements líquids procedents d’animals que podrem utilitzar després que hagin passat pro un procés de fermentació controlada i d’una deshidratació òptima per poder-los compostar.
-
Residus domèstics
Considerem tots aquells residus orgànics que produïm al llarg de l’any en el nostre dia a dia. A tall d’exemple podem citar: restes de menjar, restes de fruites i hortalisses, aliments fets malbé o caducats, closques d’ou, marro de cafè, infusions, closques de fruits secs, tovallons o papers, restes de vi, vinagre, cervesa o altres licors, olis …
-
Restes forestals
Com podem deduir, en aquest apartat podem incloure tot allò que tingui un origen vegetal, com ara: plantes de l’hort, gespa del jardí, branques triturades, restes de podes, matolls, plantes medicinals, fulles caigudes d’arbres i arbustos, fruits que no hàgim aconseguit, restes de collites …
-
Residus procedents de la indústria agroalimentària
En aquest grup haurem de tenir presents tots aquells subproductes orgànics que es generen en les activitats indústrials del sector primari. Els subproductes generats de les oliveres o les vinyes com la rapa, sans, oliasses, vinasses, brisa són un clar exemple.
-
Altres subproductes
En aquest punt ens trobem amb els anomenats subproductes d’origen animal (sang, banyes, peülles, llana …) els quals són molt rics en nitrogen. També hem de tenir en compte la cendra derivada de la llenya cremada, així com les argiles o altres materials que podem aportar a la pila de compost.
No haurem d’afegir mai al procés de compostatge
- Materials químics-sintètics
- Materials no degradables (vidre, metalls, plàstics)
- Aglomerats o contraxapats de fusta (ni els seus encenalls o serradures)
- Tabac (cigars, purs, picada), ja que conté un biocida potent com la nicotina i diversos tòxics
- Detergents, productes clorats, antibiòtics
Procés de compostatge
Per dur a terme un procés correcte de compostatge haurem de tenir presents les diferents condicions que se succeeixen en el compost al llarg de les setmanes. Per a això hem de conèixer els paràmetres i les variacions d’aquests al llarg del procés i saber com intervenen en la trasnformación de la matèria orgànica per poder intervenir en el cas que sigui necessari.
Fer compost doncs, no consisteix a apilar tot un seguit d’elements en un racó, sinó que rau en un joc d’equilibris que hem de dur a terme mitjançant el nostre coneixement i experiència.
En greglas generals, dividim el procés de compostatge en 2 fases:
-
Fase de descomposició
En aquesta fase es degrada la matèria orgànica aportada en molècules més senzilles. La fase de descomposició es caracteritza per la variació de temperatures al llarg d’aquesta.
1.Fase mesòfila (inicial)
En aquesta primera fase actuen els bacteris mesòfils i els fongs, descomponent els sucres, les proteïnes i els lípids. La temperatura òptima que solem trobar quan s’està duent a terme aquest procés es troba entre 35 i 40ºC.
2. Fase termòfila
En aquesta fase es produeix la degradació de polímers, ceres i hemicel·lulosa i s’observarà un increment de la temperatura arribant fins als 60 – 70ºC. Arribar a aquestes temperatures afavoreix i assegura una higienització òptima de la massa orgànica i per tant serà un factor clau per garantir la qualitat del compos final.
3.Fase mesòfila (refredament)
La part final de la fase de descomposició acaba amb la degradació de les cel·luloses i les lignines, al costat d’una disminució notable de la temperatura que se situarà al voltant de la temperatura ambient.
-
Fase de maduració o d’humificació
La maduració o humificació consisteix en l’estabilització de la matèria orgànica i en la creació de noves substàncies húmiques precursores del conegut humus. En aquesta fase intervenen nous grups de microorganismes, cucs i tota mena d’insectes.
Esquematització del procés de compostatge
| Estat de la matèria orgànica | Pes aproximat | Proporció d’aigua | Relació C/N | Usos recomenables | Usos en funció del tipus de sòl |
| MATÈRIA ORGÀNICA FRESCA | 10kg | 70-85% | 80/1 (molt variable) | El seu efecte fresc és dèbil. No apte per distribuir en els cultius. | Terres pedregoses o molt arenoses |
| INICI DE LA DESCOMPOSICIÓ | 8kg | 40-50% | 30-45/1 | És possible distribuir-lo sobre la terra, tot i que ha de protegir-se amb palla o herba. No enterrar. | Terres calcàreas, calents i ben airejades |
| SEMIDESCOMPOSADA Compost fresc o jove (fins els 4 – 6 mesos) | 6kg | 30-40% | 20-30/1 | Sobre la terra o lleugerament barrejat. Encara no aportarà gaire nutrients als cultius. | Terres franques |
| DESCOMPOSTA Compost madur (6-12 mesos) |
4kg | 20-30% | 15-20/1 | Es pot barrejar amb la terra o enterrar. Compost apte per nutrir els cultius. | Terres argiloses |
| MINERALIZACIÓ Compost vell (més d’un any) |
2kg | <20% | Molt variable | Al igual que el compost madur, té un efecte restaurador de l’hummus del sòl. | Terres pesades |