Des de fa ja diversos anys hem sentit parlar sovint dels anomenats “transgènics” o també anomenats organismes genèticament modificats, reconeixibles per les sigles OGM.
Possiblement, hàgiu sentit o llegit algunes fonts que defensen que es tracta d’una invenció revolucionària amb grans beneficis i que serà capaç de salvar el món de la fam. D’altra banda però, també són moltes les fonts que es posicionen totalment en contra de la introducció d’organismes transgènics en la nostra societat pels efectes nocius que aquests poden causar.
Què són els transgènics?
Un organisme transgènic és aquell que conté un gen o gens que han estat inserits artificialment mitjançant enginyeria genètica, en lloc de ser adquirits a través de la combinació del material genètic de dos individus mitjançant la reproducció.
El procés d’introduir un gen exogen en un nou organisme es coneix com transgènesi.
Usos dels transgènics
Una de les aplicacions essencials dels organismes transgènics és la seva utilització per a processos d’investigació experimental. Actualment, per exemple, es duen a terme moltes investigacions amb transgènics en diferents àmbits científics, encara que un dels models amb més interès és el d’investigació de malalties.
Un altre ús habitual dels transgènics el trobem en la producció primària, centrat sobretot en obtenir major productivitat i rendibilitat d’activitats agrícoles com l’horticultura i la ramaderia.
Els cultius transgènics
Les plantes o cultius transgènics són aquells el ADN es modifica utilitzant tècniques d’enginyeria genètica. La seqüència del gen inserit es coneix com el transgèn i pot provenir d’una planta no relacionada o d’una espècie completament diferent.
La finalitat principal és introduir un nou tret a la planta que no ocorre naturalment en l’espècie. L’objectiu d’inserir una combinació de gens en una planta és fer-la el més útil i productiva possible. Aquest procés pot proporcionar avantatges com la millora de la vida útil, major rendiment, una millor qualitat, resistència a les plagues, tolerància a la calor, resistència al fred ia la sequera, davant d’una varietat de tensions biòtiques i abiòtiques. Finalment, també poden produir-se amb fins farmacèutics.
Els aliments transgènics
Els cultius transgènics són utilitzats com a matèria primera per elaborar diferents tipus d’aliments donant lloc als coneguts com a aliments transgènics.
Encara que en primera instància ens referim habitualment a aliments transgènics com fruites i hortalisses, és important esmentar, de nou, que també podem trobar aliments transgènics d’origen animal.
L’ús de transgens en els dos casos pot tenir una varietat de finalitats tan diverses com a objectius es vulguin aconseguir. Al cap ia la fi, el resultat final de l’aplicació de tècniques de modificació genètica dependrà dels gens que s’introdueixin en l’ADN de l’aliment en qüestió. Vegem alguns dels possibles usos dels aliments transgènics.
Per què s’utilitzen els aliments transgènics?
Tots coneixem la famosa ovella Dolly, una ovella obtinguda per clonació en 1997 i alterada genèticament per ser capaç de produir una proteïna humana indispensable per a la cura d’algunes malalties. Aquest és només un dels molts exemples que podem trobar en l’aplicació de l’enginyeria genètica en espècies animals per produir habitualment proteïnes amb usos mèdics.
No obstant això, l’ús dels organismes transgènics en ramaderia i en la indústria de fruites i hortalisses no és sempre d’interès social, ja que trobem molts casos on l’objectiu és majorment econòmic. En aquests casos, l’enginyeria genètica se centra en la introducció de gens amb els quals es busca obtenir productes transgènics amb elevats índexs productius.
Un exemple d’això el podem trobar en l’aqüicultura on s’ha treballat introduint en el genoma d’algunes espècies el gen de l’hormona de creixement, aconseguint així peixos de grans dimensions en un temps menor.
De la mateixa manera, s’ha avançat en una línia de producció de llet enriquida amb compostos de major interès nutricional i fins i tot farmacològic mitjançant la codificació genètica de la glàndula mamària d’alguns mamífers. Fins i tot s’han dissenyat genèticament ferments i begudes que permeten obtenir productes nutricionalment enriquits.
A favor o en contra dels aliments transgènics?
Fins al moment, hem comentat diversos punts que són certament interessants, sobretot si valorem la multitud d’usos mèdics que es poden donar a l’aplicació de tècniques de modificació genètica. Però com en gairebé totes les coses de la vida, trobem un altre costat de la moneda.
En aquesta última línia, trobem els detractors dels aliments transgènics, els quals solen defensar aquesta posició fent referència al fet que aquests organismes genèticament modificats suposen sobretot un benefici econòmic per a uns pocs més que envers la societat.
Les llavors de cultius transgènics dissenyades i produïdes en laboratoris de grans companyies multinacionals, de forma relativament senzilla, són capaços de resistir l’atac de plagues o l’ús d’alguns herbicides i alhora proporcionen, en teoria, als agricultors una major producció.
Tanmateix, això suposa un increment del preu de les llavors i una pèrdua de la pràctica agrícola habitual de guardar llavors per a la següent collita, la qual cosa suposa passar a dependre pràcticament en la seva totalitat de les grans companyies.
Un avantatge important dels aliments provinents de plantes transgèniques, és la seva capacitat millorada per suportar el transport a llarga distància. Els cultius modificats genèticament es recullen, quan encara estan verds i es deixen madurar durant el transport, per tant, s’obté una vida útil més llarga. Fins i tot amb períodes prolongats d’enviament i emmagatzematge, el producte arriba al seu destí sense fer-se malbé. Un altre avantatge destacable és la resistència davant determinades plagues i fins i tot a llargues èpoques de sequera.
D’acord amb els fabricants d’aquests cultius transgènics, l’ús d’aquestes llavors llançarà una sèrie de beneficis, que inclouen majors rendiments i menors costos. Impulsen els cultius transgènics com una segona “revolució verda”, però no parlen dels efectes que poden tenir aquests en la salud o en el medi ambient.
Efectes dels productes transgènics
L’ús de cultius transgènics ha estat un problema durant molts anys. De fet segueix sent un tema de debat en l’actualitat i amb total seguretat seguirà sent objecte de controvèrsia en els pròxims.
En general, podem dir que s’han plantejat moltes preocupacions en l’àmbit dels transgènics i que aquestes es divideixen en dues categories.
Una d’elles és sobre els efectes que el material genèticament modificat podria tenir en la salut humana. Per exemple, s’ha suggerit que els cultius transgènics poden ser, entre altres motius, els causants d’al·lèrgies en algunes persones, encara que avui dia, encara és incert si els cultius transgènics són la font d’aquesta reacció.
D’altra banda, una preocupació a l’alça en els últims anys és sobre si els cultius transgènics causen dany al medi ambient. Un exemple que inclou el pol·len de blat de moro transgènic, que té la capacitat de matar les larves de la papallona monarca. S’ha demostrat que el blat de moro híbrid expressa una toxina bacteriana en el seu pol·len, que després es dispersa a més de 60 mt pel vent. En aquest rang, el pol·len de blat de moro es diposita en altres plantes prop dels camps de blat de moro, on pot ser ingerit per altres espècies, inclosa la papallona monarca això portant-la a la seva mort.
Els avenços aconseguits amb plantes transgèniques han tingut i seguiran tenint un gran impacte en la vida de molts. Tot i així, els efectes reals dels OGM a nivell global són encara un misteri per resoldre al qual es va obrint pas la llum del coneixement any rere any.
L’agricultura ecològica i els aliments transgènics
L’ús de l’enginyeria genètica per a la producció de productes biofarmacèutics com l’eritropoetina per tractar l’anèmia i la insulina per tractar la diabetis es troben en plena expansió i són cada vegada més coneguts. Les generacions futures de plantes GM estan destinades a ser adequades per a entorns hostils i per a la millora del contingut de nutrients, la producció d’agents farmacèutics i la producció de bioenergia i biocombustibles.
No obstant això, la propagació de cultius transgènics, sobre els quals encara es desconeixen molts dels seus efectes sobre la salut de les persones i sobre la naturalesa que ens envolta, amenaça als agricultors orgànics.
La contaminació dels camps i conreus per OMG o la dispersió accidental de llavors OGM o altres, poden introduir substàncies prohibides en les collites i destruir els mercats orgànics.
Finalment, es creu que patentar llavors i altres productes de la natura és erroni i pot destruir agricultors independents al cedir el control de productes agrícoles crucials als monopolis i posar fi a la pràctica tradicional de les llavors guardades pels agricultors.
A més, des de l’agricultura ecològica es defensa amb molta força la posició que hem anat comentant al llarg d’aquest article sobre la manca d’estudis sòlids que demostrin amb suficient exactitud i especificitat dels efectes adversos que poden comportar la introducció de cultius OGM en la nostra societat.
En aquest sentit, no només parlem dels efectes sobre els ecosistemes naturals, la competitivitat amb espècies autòctones o amb altres espècies, sinó també dels efectes sobre la salut que poden comportar aquests aliments transgènics en els consumidors d’aquests productes.
Aquestes consideracions han comportat que l’ús de llavors i de qualsevol altre producte modificat genèticament estigui totalment prohibit en l’agricultura i ramaderia ecològica.