La rotació de cultius
El sistema de rotació de cultius, és un mètode senzill emprat pels agricultors per evitar que el sòl s’esgoti, o dit d’una altra manera, per evitar l’empobriment nutricional del sòl. D’altra banda, la rotació de cultius també permet controlar les plantes adventícies, diferents malalties i plagues en els cultius.
Aquest mètode consisteix a modificar el lloc de plantació dels cultius en cada sembra, és a dir, en no plantar al mateix lloc el mateix cultiu any rere any.
Beneficis de la rotació de cultius
Aquesta pràctica agrícola és molt utilitzada en l’agricultura ecològica pels grans beneficis que comporta. Donem un cop d’ull doncs a aquests avantatges que presenta la rotació de cultius en l’agricultura:
- Redueix la propagació de plagues
- Disminueix la necessitat d’aplicació de tractaments en els cultius
- Evita l’esgotament de nutrients al sòl
- Millora les característiques del sòl (segons la rotació que implementem)
- Incrementa la biodiversitat de l’entorn
Clasificació dels cultius
Per aquest sistema es classifiquen les plantes per tipus, dividint cada el total d’hectàrees a plantar en diferents àrees classificades per tipus de cultiu. A partir d’aquest punt, s’organitzen les collites de tal manera que canviïn de lloc any rere any.
El consell tradicional per aplicar una correcta rotació de cultius és el de dividir les sembres en diversos grups principals de la següent manera:
- Compostes (enciams, endívia, escarola, calèndula, crisantem, camamilla),
- Crucíferes (col, coliflor, bròquil, ruca, colinabo, raves),
- Umbel·líferes (zanahoia, api, julivert, xirivia, fonoll, anís),
- Solanàcies (tomàquets, albergínies, pebrot, patata),
- Gramínies (blat de moro, blat, arròs, ordi, civada),
- Lleguminoses (faves, mongetes, pèsols, soja, llenties),
- Quenopoidáceas (espinacs, bledes, remolatxes),
- Alliáceas (cebes, cebollí, alls, porros)
- Curcubitáceas (cogombre, carbassó, carbassa, meló, síndria)
Aspectes a tenir en compte en la rotació de cultius
Haurem de tenir en compte les necessitats de cada cultiu per establir un ordre correcte. D’aquesta manera ens permetrà optimitzar al màxim els recursos que els propis cultius ens ofereixen i garantirem en tot moment un sòl ric en els nutrients que requereix cada cultiu.
En cultius petits és possible que sigui una mica més complex establir una rotació de cultiu efectiva per famílies, ja sigui per falta d’espai o per què habitualment en parcel·les molt petites es tendeix a plantar sempre els mateixos cultius cada any. En aquests casos és molt important conèixer els requeriments nutricionals de cada cultiu, per així poder classificar-los de la millor manera possible.
Per exemple, si sabem que dos cultius requereixen d’alts nivells de nitrogen, no els sembrarem de forma consecutiva en el mateix espai. El que faríem en aquest cas seria tractar d’incrementar el nitrogen del sòl mitjançant la plantació de lleguminoses, les quals són capaces de fixar nitrogen en el sòl. D’aquesta manera, entre el primer i el segon cultiu que requereixen alts nivells de nitrogen, plantaríem un altre cultiu, en aquest cas algun tipus de lleguminosa, que ens permeti evitar l’esgotament del sòl.
Cicles de rotació de cultius
El sistema de rotació de cultius té un període de durabilitat molt divers segons el terreny del que disposem i dels cultius que tinguem planejat establir en cada zona. Habitualment parlem d’una rotació de cultius d’aproximadament 3 o 4 anys, encara que també es poden establir rotacions de fins a 6 o 7 anys. Els temps es determinen en moltes ocasions en la mesura del temps en el qual es demoren a aparèixer els diversos tipus de plagues que afecten els cultius.
Prevenció i control de plagues
A la rotació de cultius es solen aplicar també, mètodes ecològics que permeten disminuir l’aparició de plagues i aporten major biodiversitat a l’ecosistema. Són un clar exemple, la sembra de plantes aromàtiques o medicinals, com l’alfàbrega, la menta o el crisantem, ja que els seus olors atrauen alguns insectes o organismes beneficiosos i d’altra banda repel·leixen les certes plagues, per la qual cosa sol ser recomanable intercalar-los entre els cultius, ja que afavoreixen l’aparició d’enemics naturals que contribueixin a evitar la propagació de plagues i malalties en els cultius.
Altres práctiques agrícoles
Estretament lligada a la rotació de cultius, trobem l’anomenada associació de cultius, una pràctica agrícola que consisteix básciamente en conrear en un mateix espai aquells cultius que s’ajuden o potencien mútuament.
L’associació de cultius és una pràctica fonamental en l’agricultura ecològica i que hem de tenir molt en compte en les nostres parcel·les quan procedim a realitzar la planificació de la nostra horta. En propers articles parlarem amb més detall sobre aquesta pràctica.
És important destacar també, que en alguns casos es feia servir, i de fet encara s’utilitza, un mètode anomenat “deixar el camp en Guaret” que consistia a deixar la terra sense sembrar. Alguns agricultors encara utilitzen aquest mètode actualment, tot i que a causa de les necessitats de producció, la rotació de cultius s’ha convertit en una pràctica molt més habitual.
La rotació de cultius ha ajudat a mantenir i augmentar la productivitat al llarg de l’any, mitjançant la substitució de períodes de guaret amb el cultiu de diferents sembres que ajuden a reposar els nutrients del sòl.