Per garantir al consumidor que un aliment és produït sota regulacions agroecològiques, diferents organismes controladors han creat les Certificacions Ecològiques.
Aquestes certificacions ecològiques s’identifiquen per segells o logotips impresos en l’embolcall de l’aliment. Els segells compten amb: el nom de la certificació, el codi de l’autoritat i la llegenda “Agricultura Ecològica”. Representen el compliment de normes pròpies de la regió o país.
Les normatives poden ser emeses pels Estats o per institucions privades. Aquestes últimes solen ser més estrictes: per exemple, que el 100% dels ingredients d’un producte siguin obtingut per agricultura ecològica.
També les certificacions poden crear per protegir els termes “eco”, “ecològic”, “org”, “orgànic”, “bio” i “biològic” i impedir la competència deslleial.
Per obtenir una certificació, l’organisme regulador fa inspeccions a les empreses prenent mostres en cada fase de producció.
Les principals certificacions ecològiques actuals són:
-
EU Organic Bio Logo (Unió Europea):
Aquesta certificació de compliment de la normativa de la UE s’obté amb controls estrictes duts a terme en cada etapa de la cadena orgànica. Possiblement, és una de les certificacions ecològiques més conegudes. Cada operador (agricultor, processador, comerciant, importador o exportador) és controlat almenys un cop l’any. El segell pot observar-se en fruites i verdures fresques provinents de la granja fins vins i formatges curats durant anys.
És un organisme sota la tutela del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de Catalunya. Certifica que els productes vegetals ecològics siguin productes cultivats sense adobs ni pesticides de síntesi química (fungicides, insecticides o herbicides). En el cas dels productes animals, es certifica que hagin estat alimentats amb productes ecològics i criats en condicions reglades.
La majoria de productes certificats pel CCPAE segons la normativa europea de producció agrària ecològica tenen l’equivalència amb la certificació NOP, segons un acord entre la Unió Europea i el govern dels Estats Units. Aquesta equivalència permet que la majoria de productes amb certificació CCPAE pugui comercialitzar en el mercat dels EUA i de Canadà.
Visiteu el nostre article sobre el CCPAE, l’organisme de control català per saber-ne més d’aquesta entitat certificadora i del funcionament de les certificacions ecològiques a Catalunya.
-
Ecolabel (Unió Europea):
És una certificació ecològica que es concedeix a productes i serveis amb baix impacte ambiental en tota la seva producció. La atorga la Direcció General de Medi Ambient per a aliments, productes de neteja i fins allotjaments turístics.
La Societat Hispana de Certificació S.A., és un organisme de control i certificació Agroalimentària de caràcter privat que ofereix la certificació a les empreses que ho requereixin. També emet certificats d’origen i d’equivalència de la Comunitat Europea i la certificació NOP d’Estats Units.
És un organisme privat francès de certificació per al desenvolupament sostenible. Fundat fa 20 anys per un grup d’agrònoms per a aliments actualment abasta cap cosmètics, detergents, fertilitzants, ambientadors, etc.
Aquesta certificació d’agricultura biodinàmica neix per associació d’un grup d’agricultors alemanys als quals després se sumen productors ramaders, comerciants, processadors, consumidors i científics. L’Associació Demeter Internacional compta amb normes més estrictes que la d’Unió Europea. A més d’Alemanya, té filials als Estats Units, Canadà, Itàlia, França, Argentina i membres associats en diferents països.
Aquesta certificació de “Agriculture Biologique” és atorgada pel Ministeri d’Agricultura francès garanteix que l’aliment està compost per, almenys, un 95% d’ingredients provinents de mètodes de producció ecològics (aquesta tolerància del 5% es s’explica principalment pel fet que l’aigua i la sal no poden ser certificades) i que respecta íntegrament la legislació vigent a França.
És la certificació atorgada pel Departament d’Agricultura dels Estats Units i els seus regulacions es basen en el 7 CFR Part205, o llista NOP (Programa Orgànic Nacional). Aquesta certificació és reconeguda també per Canadà i tots els països de la Unió Europea.
Esta certificación alemana es exclusivamente para la industria cosmética. Sus normas incluyen la producción ecológica de sus ingredientes, que no se hayan realizado tests en animales, el agregado limitado de conservantes y el envasado ecológico. BDIH es una Asociación Federal de empresas farmacéuticas, dietéticas y también cosméticas.
Aquesta certificació ecològica és emesa per una organització sense ànim de lucre d’Anglaterra, Gal·les i Escòcia. Ofereix una àmplia gamma de sistemes de certificació orgànics i sostenibles en aliments, agricultura, càtering, salut i bellesa, tèxtils i silvicultura.
És una certificació ecològica francesa emesa per una Associació de laboratoris de la indústria cosmètica. Quan va ser creada no existien normes específiques per als cosmètics, de manera que van crear la seva pròpia reglamentació ( “Carta Cosmebio”). Defineix amb precisió els requisits que ha de presentar el producte i les condicions de la seva producció i el seu control.
És l’etiqueta ecològica oficial dels països nòrdics i va ser establerta el 1989 pel Consell Nòrdic de Ministres. Certifica una àmplia gamma de productes, des d’aliments, productes de neteja, cosmètics, mobles, tèxtils, impressores, locals comercials, cuirs i pells, etc. Per garantir que un producte o servei ecològic nòrdic està a l’avantguarda des d’un punt de vista mediambiental, els criteris es revisen contínuament.
Atorgada per la World Wildlife Fund, és la major organització independent dedicada a la defensa de la natura i el medi ambient. Abasta diferents certificacions per a cada indústria: FSC (Forestal), MSC (Productes Marins), RSB (Biomaterials), GRSB (carn bovina), etc. Les seves normes inclouen el compliment de les certificacions de la regió o país, incloent les pròpies.