Després de la conversió, venen les excepcions per a la conversió
Després de conèixer què és el procés de conversió i quins són els temps de conversió necessaris perquè els diferents cultius o explotacions es converteixin a la producció ecològica, és el moment de conèixer les excepcions per a la conversió a la producció ecològica i aquells casos singulars que es poden presentar en el procés de conversió a la PAE.
Anteriorment al EcoBlog havíem parlat del procés de conversió pel que fa als cultius herbacis, cultius llenyosos, de les diferents espècies de producció animal així com de la producció aqüícola i la conversió simultània.
Aquests vindrien a ser els tipus d’explotació més habituals, però si ens fixem bé, hi ha molts altres productes i aliments que no estan contemplats en les categories anteriors.
També es va comentar que les empreses elaboradores no requereixen un període de conversió, tot i que tenen l’obligació d’elaborar els aliments amb matèries primeres ecològiques.
No obstant això, com venim dient, encara ens queden alguns àmbits que no estan inclosos en els grups esmentats anteriorment i dels quals en parlarem en aquest article.
Excepcions per a la conversió a la producció agrària ecològica
En primer lloc parlarem d’una excepció que existeix pel que fa al reconeixement del període de conversió per a la producció vegetal.
En què consisteix exactament aquesta excepció? Doncs bé, aquesta excepció és aplicable a les parcel·les que siguin terrenys forestals, terrenys agrícoles abandonats o sense cultiu durant almenys tres anys o siguin terrenys naturals per a l’aprofitament del bestiar.
En aquests casos l’interessat pot sol·licitar que se li reconegui el període de conversió d’una o més parcel·les de la seva explotació en un moment anterior al de la data de la inscripció en el registre d’operadors del CCPAE.
Davant aquest cas, l’interessat haurà de presentar la sol·licitud corresponent amb tota la documentació que acrediti els punts esmentats anteriorment.
Altres excepcions per a la conversió (casos singulars)
D’altra banda tenim casos singulars, com poden ser la recol·lecció silvestre i de bolets, que òbviament també són cultius que es poden certificar si es compleixen una sèrie de condicions:
La recol·lecció silvestre |
En el cas de la recol·lección silvestre s’ha de tenir en compte que:
|
Els bolets
|
Pel que fa als bolets, poden ser certificades com a ecològiques sempre que els substrats compleixin una sèrie de requisits:
|
La helicicultura i la cunicultura ecològica
Cal destacar que no ens oblidem de la helicicultura ecològica (cultiu de caragols ecològics), la qual és un cas també singular en la producció agrària ecològica, per aquest motiu el tractarem de manera específica més endavant en un article dedicat únicament a l’helicicultura ecològica.
Us deixem amb un petit vídeo sobre el cultiu de cargols per anar obrint boca…
El mateix succeeix amb la cunicultura ecològica, la qual sovint sol ser una de les branques ramaderes més oblidades pels usuaris. Això és degut sobretot al fet que en els últims temps aquest animal ha canviat el seu rol en la societat, passant de ser un animal d’explotació per a la producció de carn de consum a ser considerat un animal de companyia
Així i tot, la cunicultura segueix sent una branca productiva bastant explotada que també té certes consideracions a esmentar en el que a excepcions per a la conversió a la producció agrària ecològica es refereix.
Segueix llegint el EcoBloc si vols conèixer tot allò que envolta el sector ecològic.
Animeu-vos a deixar els vostres comentaris o envieu qualsevol dubte que tingueu sobre aquesta temàtica i la resoldrem perquè tots els usuaris puguin aprendre d’això. També ens podeu proposar temes que us agradaria que tractessím en propers articles.