IGP Pollastres i capons del Prat
Origen de la raça catalana del Prat
Salvador Castelló, juntament amb altres avicultors, va ser el primer a descriure la raça cata- lana del Prat com una raça de gallines mediterrània, amb cresta senzilla, dreta en el gall i caiguda en la gallina adulta, formes esveltes, potes netes, cua destacada llarga i de plomes, el qual esdevingué el primer patró de la raça.
L’origen de la raça del Prat ha estat objecte de controvèrsia, sobretot pels nombrosos indicis dels possibles creuaments amb l’entrada de races asiàtiques durant el segle XIX provinents del sud de Xina. Aquests creuaments explicarien la mida més gran de la Prat, tot i que algunes teories apunten al fet que també en podria ser la causa la cria d’aquestes aus en els deltes, que sempre han donat animals més grossos.
Figura 1. Gall de la raça Prat Lleonada. Autor: Granja Torres.
L’expansió de la raça va començar a ser notable entre els anys vint i seixanta a causa de la creació de nombroses explotacions avícoles i la divulgació d’aquesta raça en concursos i exposicions a Espanya i Europa, fins i tot a l’illa de Cuba i l’Amèrica del Sud, on la raça catalana del Prat va ser anomenada la Catalana del Plata. Denominació amb marcada ironia per l’excessiva actitud mercantil en de- triment de les característiques definidores de la raça que en va provocar un petit retrocés.
La decadència real de la gallina del Prat no va arribar, però, fins a la segona mitat del segle XX, on les races tradicionals van ser substituïdes per la introducció de granges industrials amb estirps híbrides més rendibles en producció d’ous i carn. En aquell moment, la raça del Prat va quedar en mans de petits criadors aïllats, amb un paper de productora d’ous per a la casa i el seu consum reduït al Nadal.
Recuperació i millora
L’any 1975, després de pràcticament desaparèixer, la cultura i tradició permet que gràcies als criadors de la zona, l’Ajuntament del Prat de Llobregat i la Generalitat de Catalunya es recuperi la raça.
Deu anys després, es constitueix l’Associació de Criadors de Pollastres i Capons del Prat, i amb la col·laboració de l’IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries), que incorpora la raça de gallines del Prat al seu programa de recuperació i millora encapçalat pel biòleg Amadeu Fransesch Vidal, s’inicia el procés de recuperació i millora de la raça catalana del Prat.
Un mercat barceloní proper i la consolidació durant anys de la Fira Agrícola del Prat, espai de comerç aglutinador de criadors, esdevenen motor promocional i element cabdal en l’assoliment d’una nova dimensió social en la cria de pollastres i capons del Prat.
Característiques de la raça Prat
Les característiques comunes d’acord amb el patró establert són les plomes d’un viu ros fosc sense arribar a rogenc, amb un to més pujat en el gall, especialment a les plomes del coll i del dors, que seran lluents com envernissades, i en la gallina d’un ros fosc uniforme. Les plomes caudals del gall seran de color negre verdós amb reflexos metàl·lics i ben negres en la gallina.
També en són característiques fonamentals el blau pissarra de les potes i els dits, d’on prové el malnom pel qual són molt conegudes arreu, “pota blava”. Al costat de les plomes i potes, destaca el vermell viu de la cresta, la cara i les barballeres, el blanc de les orelletes, els ulls avellana rogenc i el bec fosc.
Les varietats de la Prat
Lleonada
La lleonada és la gallina més popular i coneguda de la raça Prat i sobre la qual es va construir el patró anteriorment descrit. Pel que fa als pollets, n’és típic el color uniformement ataronjat fosc amb una taqueta negra al cap; tot i que, dins d’un grup de pollets, en podem trobar una certa proporció amb ratlles fosques al dors i taques fosques al cap, com també alguns quasi tots grisos. No obstant, els que estan relacionats amb un color de plomatge més d’acord amb el patró són els primers.
Blanca
També en distingim una altra varietat reco- neguda del Prat que té un plomatge de color blanc, l’origen de la qual sembla que prové de les gallines blanques del Vallès, barreja que es va fer amb la participació de Salvador Castelló. Posteriorment, Castelló milloraria la varie- tat fent creuaments amb la raça francesa de la Bresse. Les característiques morfològiques del gall i la gallina d’aquesta varietat només es diferencien de la lleonada pel seu plomatge totalment blanc.
Figura 2. Pollets de la raça Prat. Autor: Granja Torres.
Figura 3. Raça Prat Blanca. Autor: Granja Torres.
Reconeixement oficial de la IGP Pollastres i Capons del Prat
La recuperació de la raça culmina l’any 1987 amb l’atorgament per la Generalitat de Catalunya de la Denominació de Qualitat d’Identificació Geogràfica Protegida de Pollastre i Capó de la raça Prat, en què es marquen i certifiquen les bases per a la cria de la raça Prat.
Els anomenats pollastres i capons del Prat esdevenen l’any 1992 el primer producte avícola de l’Estat espanyol al qual la Comunitat Europea atorga el distintiu de la Indicació Geogrà- fica Protegida (IGP).
Amb la col·laboració de l’IRTA, els productors de pollastres i capons del Prat volen obtenir un pollastre que permeti escurçar l’edat de sacrifici, situada a les 18–20 setmanes en la tradicional, sense alterar-ne el valors organolèptics i culinaris.
Així, l’any 1995, ja s’obtenia el pollastre millorat, que a poc a poc s’ha anat utilitzant en els àmbits més productius sense perdre el tipus tradicional que intervé en la seva obtenció. El pollastre millorat és el que s’utilitza dins de la IGP.
El Reglament especifica que els pollastres i capons del Prat es distingiran per la pota blava, la pell de color nacrat, el pit allargat i la finor i melositat de la carn, sense greixos excessius.
Figura 4. Galls de la raça Prat. Autor: Granja Torres.
Comparativa entre els tipus tradicional i millorat (IGP Pollastres i Capons del Prat)
El pollastre de la raça Prat ha estat considerat un pollastre de tipus semipesant, la carn del qual ha estat sempre molt apreciada, també com a capó per la seva tendresa i major pes a les 24 setmanes de vida; pollastre i capó tenen una bona sortida en el mercat.
El pollastre millorat avança l’edat de sacrifici fins a 6 setmanes al tradicional, en assolir els 2,2 kg en només 14 setmanes de vida. D’altra banda, també es pot sacrificar a la mateixa edat que els tradicionals, i s’obté un pollastre amb 600 g més.
El consum de pinso en el millorat és inferior, de l’ordre de 5,5 kg menys si el sacrifici es fa a les 14 setmanes i de 2 kg si es fa a la mateixa edat.
El pollastre millorat presenta uns rendiments carnis superiors al tradicional, sense que augmenti el greix de la canal, que sempre és molt baix tant si se sacrifica més jove com si se sacrifica a la mateixa edat que el tradicional. De la mateixa manera, tampoc no s’observen canvis significatius en els nivells proteics de la carn. En ambdós casos, trobem canals en què la quantitat d’àcids grassos insaturats és superior a la dels saturats, cosa que fa de la raça Prat un aliment saludable.
Diferents estudis han observat variacions en el gust i la textura quan el millorat se sacrifica jove, però aquestes variacions no són causades per la millora genètica sinó per l’edat, per la qual cosa s’obté una carn menys fibrosa i una mica més tendre.
La raça Prat respon molt bé als efectes de la castració, motiu pel qual la producció de capons és típica de la raça, sobretot per a les festes de Nadal. Un capó de la raça Prat pot arribar a pesar entre 4,5 i 5 kg. Si s’utilitza el pollastre millorat, és fàcil arribar als 5,5 kg.
Cal destacar que el pollastre millorat no subs- titueix la raça tradicional, ja que aquesta últi- ma s’utilitza per obtenir-lo, i, per tant, és garantia de la seva conservació.
Figura 5. Engreix de la raça Prat Lleonada. Autor: Granja Torres.
Cria i producció actual de la raça Prat
En els darrers anys, l’Associació de Criadors de la Raça Prat s’ha convertit en la reserva tradicional de la raça Prat, mentre que l’abans coneguda com Granja Torres i actualment denominada Granja Pota Blava és la reserva pro- ductiva de la raça Prat, on es crien les aus que es comercialitzen i consumeixen habitualment.
A la Granja Pota Blava, es poden trobar tres lots de reproductores, dos de la varietat lleonada amb un total de 300 animals i un de la varietat blanca amb un total de 200 animals. Tots els lots mantenen la proporció d’1 mascle millorat per a 11 femelles reproductores tradicionals.
Els ous es porten a incubar i els pollets nascuts es recrien en una altra nau amb calefac- ció i pinso d’arrancada fins a les 6-8 setmanes. Una de les naus de recria es destina a la reposició de futures mares (un cop l’any) bo i assegurant una selecció genètica correcta.
D’altra banda, trobem les naus d’engreix, les quals són obertes amb sortida a voladors protegits i on normalment es crien mascles i femelles per separat, excepte als voltants de Nadal, quan l’ocupació de la granja és màxima i els animals s’agrupen en lots segons el pes únicament.
També es manté un lot de femelles en una de les naus d’engreix de la granja, la qual disposa de sortida a l’exterior, que es dedica a la posta d’ous de consum. Malgrat que dins del volum total de producció aquest lot és poc significatiu, s’ha decidit mantenir-lo pel seu valor simbòlic i tradicional.
Figura 6. Pollastres i gallines de la raça Prat Blanca. Autor: Granja Torres.
Futur de la raça Prat i la IGP Pollastres i Capons del Prat
Un dels reptes importants que es planteja en la raça Prat és la remodelació de la granja, en què es preveuen canvis importants pel que fa a la bioseguretat, no solament en la revisió de la tanca perimetral, sinó també en la separa- ció entre lots, els corrals d’engreix i els circuits d’aigües pluvials, i, sobretot, en relació amb els voladors protegits per evitar l’entrada d’ocells, aspecte molt important a causa de la proximitat de la granja Pota Blava amb una zona de risc com els aiguamolls del delta del Llobregat.
La xarxa de distribució en el mercat és d’àmbit metropolità i té la seva punta més alta en les vendes de la campanya de Nadal que es fa coincidint amb la fira avícola. Tot i això, el principal repte per a l’Associació de Criadors, la qual compta amb l’Ajuntament del Prat de Llobregat com a col·laborador destacat, és convertir el pollastre i capó del Prat en un producte de consum habitual, més enllà del consum estacional centrat en l’època nadalenca.
Figura 7. Engreix de la Raça Prat. Autor: Granja Torres
Per saber-ne més
En primer lloc, podem citar l’Associació de Criadors de Pollastres i Capons del Prat: http://www.pollastredelprat.com.
També facilitem les dades per contactar amb el Consell Regulador de Pollastres i Capons del Prat: http://www.pollastredelprat.org i amb la Granja Torres: granjatorres@hotmail.com.
ORDRE AAR/523/2009, de 6 de novembre, per la qual s’aprova el Reglament de la Indicació Geogràfica Protegida Pollastre i Capó del Prat.
Torrent, J., i Tirado, V. (1998). Raça Prat, orígens i evolució. El Prat de Llobregat. III Curs d’Història del Prat.
Francesh, A., i Escoda, L. (2011) Comparaci- ones entre pollos Prat de los tipus tradicional y mejorado. Selecciones Avícolas.
Orozco, F. (1989). Razas de gallinas españolas. Madrid. Ediciones Mundi Prensa.
Cal agrair la col·laboració de l’Associació de Pollastres i Capons del Prat i especialment al senyor Ramón Cedó i a l’Ajuntament del Prat de Llobregat la seva cooperació i la facilitació de dades i imatges per elaborar aquest article.