IGP Gall del Penedès

Una mica d’història de la raça penedesenca i la IGP Gall del Penedès

La raça de gallines penedesenca és possiblement una de les races catalanes més antigues. Tant, que és certament difícil precisar-ne amb exactitud quan es va començar a criar al Penedès. Hem de recórrer a petites troballes escrites datades de  1928  i dites populars sobre la posta d’un ou de color de closca marró-rogenc molt intens conegut com l’ou roig de Vilafranca per situar aquesta raça.

Tot i que avui l’avicultura és una pràctica molt comuna en la majoria de municipis catalans, aquesta no va ser una realitat a Catalunya fins a finals del segle XIX, impulsada sobretot per Salvador Castelló amb la fundació de l’Escola d’Avicultura d’Arenys de Mar l’any 1896.

En aquella època, aquests animals encara no tenien un especial interès productiu i, per tant, tendien a criar-se sense cap atenció especial. No obstant, a poc a poc, a causa dels guanys que s’obtenien de la venta d’aquestes aus i dels seus ous, se’ls va començar a parar més atenció. La seva rellevància va arribar a ser considerable, fins al punt que aquests animals eren inclosos en contractes de lloguer i objecte d’intercanvis i regals.

Origen de la raça de gallines Penedesenca

Hi ha hagut nombrosos intents al llarg dels anys de definir un patró de la raça, entre els quals destaquen l’intent d’estandardització de la raça l’any 1930 basant-se en una gallina aperdiuada i un gall de pit negre i pota blava, o els patrons presentats l’any 1946 amb la negra com a varietat única de la raça de gallines penedesenca, també coneguda per Vilafranquina negra.

A partir dels anys 50, les races tradicionals van ser substituïdes per la introducció de poblacions millorades en posta, i, amb l’abandonament del medi rural, la raça penedesenca va estar a punt de desaparèixer. De fet, la varietat negra es va considerar desapareguda a mitjans del segle XX.

En aquest punt, la figura del veterinari Antoni Jordà, especialitzat en avicultura, esdevé cabdal per recuperar la raça. El descobriment d’uns ous més foscos del compte en el mercat de Vilafranca són el primer esquer per a un home curiós de mena que comença a comprar ous fèrtils i aus en el mercat de Vilafranca, i també en diferents masies de la zona.

Al Centre Mas Bové de l’IRTA, que en aquell moment desenvolupava un programa de re- cuperació i millora de races avícoles autòcto- nes, encapçalat pel biòleg i genetista Amadeu Fransesch Vidal, aconsegueixen entre els anys 1985 i 1989 harmonitzar i augmentar una població amb diverses coloracions de plomatge, d’acord amb reculls històrics i les possibilitats genètiques. Això va ser especialment complex a causa, en gran mesura, de la gran promis- cuïtat genètica que havia experimentat la raça en els darrers anys.

Finalment, després de diversos intents fallits o inespecífics, l’impuls de l’arribada de l’IRTA i l’important figura del doctor Amadeu Fransesch aconsegueixen fixar i definir els caràcters dels galls i les gallines del Penedès.

Descripció de la raça Penedesenca

L’IRTA, amb el doctor Amadeu Fransesch, i gràcies també a la investigació anterior del, massa modest, veterinari Antoni Jordà, defi- neix la raça de la manera següent:

El gall: cap una mica allargat i ample. Cresta senzilla, mitjana, amb cinc o sis dents i apèndixs a cada costat del lòbul posterior. Barbetes mitjanes i penjants. Orelletes oblongues i de color blanc vorejat de vermell. Bec allargat, una mica corb i fort. Ulls ovals. Coll regularment arquejat. Tronc més aviat curt, ample i inclinat cap a enrere. Dors arrodonit. Pit allargat i prominent. Cua oberta i inserida en angle entre 45º – 90º per sobre de l’horitzontal. Ales grosses i inclinades. Cuixes mitjanes i visibles. Tarsos de longitud mitjana, fins i de color pis- sarra o blanc segons la varietat. En la gallina, a més de les descripcions fetes del gall, cal destacar com a diferencials: ales més horit- zontals i cresta caiguda cap al costat quan són adultes. Es presenta en les varietats negra, aperdiuada, blat i barrada.

Varietats de la Penedesenca

En la varietat Negra:

Els pollets són negres amb blanc a la zona ventral, a les puntes de les ales i a la cara. És normal que la pell de la totalitat o part dels dits dels pollets sigui blanca. El plomatge juvenil, tant en el mascle com en la femella, és negre esquitxat de blanc en aquelles zones que era blanc el plomissol del pollet. Els adults acaben sent completament negres amb les potes negre pissarra i les plan- tes blanques.

En la varietat Aperdiuada:

Els pollets són esblanqueïts amb tres ratlles marrons al dors, taques del mateix color damunt del cap i una ratlleta a banda i banda de la cara seguint la línia de l’ull; les potes són fosques. En el plomatge juvenil, ja comença el dimorfisme sexual en el color: la polleta és daurada amb franges negres paral·leles en cada ploma i més o menys esquit- xades de negre les caudals i remeres. El pollastre té la mateixa coloració en el dors però el pit és negre esquitxat de roig. Els adults presenten un dimorfisme sexual ben marcat. La gallina conserva les mateixes tonalitats de color que la polleta però les franges negres paral·leles es- devenen franges el·líptiques més o menys ben marcades; el subplumó és gris. El gall tendeix a tenir el pit completament negre, a voltes amb alguna ploma roja (que sol desaparèixer passats els 6 mesos de vida); la capa és daurada i el subplomó, gris. Les potes són de color pissarra.

En la varietat Blat:

Els pollets són blanc esgrogueït amb les potes blanques, la major part de les vegades amb una taqueta marró da- munt del cap i d’altres també amb alguna resta del mateix color en el dors. En el plomatge juvenil, també comença el dimorfisme sexual en color: la polleta és de color salmonenc clar amb un contrast entre el plomatge dorsal i ventral, aquest últim força més clar. El pollastre combina el roig i el negre en el dors; la zona ventral que va des del pap fins a la cloaca és negra amb alguna ploma roja a l’alçada de l’abdomen. En els po- llastres joves, és característic el color blanc que va des de la gola fins al pap. La gallina conserva els mateixos colors que la polleta però el gall es torna del mateix color que el de la varietat aper- diuada i és difícil diferenciar-los; tots dos prenen el color del gall salvatge. Només és possible diferenciar-los pel color del subplomó que en aquest cas és blanc, en comptes de gris, i pel color de l’esperó, que en aquest cas és blanc en comptes de negre. Les potes d’aquesta varietat són de color pissarra clar.

En la varietat Barrada:

El dimorfisme sexual en el color ja comença en el plomissol dels pollets. La femella és marró amb una taca blanca damunt del cap i el mascle és marró molt esblanqueït en la zona dorsal. Els colors de base dels joves i adults són com els de la varietat aperdiuada però una mica més pujats de color en la femella; ara bé, s’hi afegeixen franges clares o esblanqueïdes en tot el cos. Les potes són blanques, ja que el mateix factor genètic que produeix les franges blanques en el plomatge i les marques blanques en els pollets impedeix que els pigments negres es dipositin damunt la pell de les potes, que mos- tren el seu color blanc de base; no obstant, és possible trobar-hi alguna taca pissarrosa.

Característiques productives de la raça Penedesenca tradicional

La raça de gallines Penedesenca es conside- ra una au lleugera i molt rústica, amb bona vitalitat i resistent a la calor i al fred. És una raça de temperament inquiet, sobretot la varietat aperdiuada. La posta d’ous d’un color marró vermellós intens n’és una característica típica.

Les polletes inicien la posta entre els 4,5 mesos (18 – 20 setmanes) i els 5,5 mesos de vida (22 – 24 setmanes). La varietat negra tendeix a iniciar la posta una mica abans que la resta de varietats.

Quan comencen la posta, les polletes negres han consumit al voltant de 9 kg de pinso, mentre que les altres varietats han consumit aproximadament uns 8 kg. També varia el pes de la polleta a l’inici de la posta. En la negra, és d’aproximadament 1,5 kg, i, en la resta de varietats, de gairebé 1,3 kg. La gallina adulta negra pesa prop de 2,2 kg i 1,8 kg la resta de varietats.

La producció d’ous de la raça Penedesenca tradicional durant el primer any és d’uns 150 ous, una mica superior en la negra. El consum de pinso en aquests moments seria d’uns  55 kg de pinso. Els ous tenen un color marró rogenc intens molt característic, tot i que s’observa certa variabilitat d’intensitat segons la varietat.

Durant el primer any, els ous assoleixen uns 60 g, i és en la segona posta que els ous ob- tinguts tenen una grandària superior.

Els pollastres de la varietat negra aconsegueixen els 2,2 kg a les 18 setmanes de vida amb un consum de pinso d’uns 12 kg. Les altres varietats cap a les 20 – 22 setmanes amb un consum de pinso d’uns 10 kg. El gall adult de la varietat negra pot arribar a pesar uns 3 kg i 2,3 kg en la resta de varietats.

Al voltant d’un 14% de les gallines es posen lloques i poden incubar els ous propis; presenten un bon comportament matern. Malgrat això, habitualment es reprodueixen en incubadora. La fertilitat dels ous està situada vora el 90% a raó d’1 gall per cada 10 gallines. Finalment, s’espera una eclosió d’aproximadament un 70% dels ous, tot i que normalment el percentatge sol ser lleugerament inferior.

En segon lloc, es busca també una millora en el vessant ponedor de la raça, aspecte que es planteja més complex i costós, i també mantenir l’equilibri entre una posta abundant i la pigmentació fosca i rogenca característica dels ous d’aquestes gallines.

A partir de la Penedesenca Negra tradicional, varietat en la qual s’observen els majors índexs productius, l’IRTA inicia el procés de selecció i millora. Aquest procés comença a veure resultats l’any 1993, quan ja es comercialitzen els primers individus millorats. El pollastre negre millorat és completament negre, de pell blanca i pota negra.

L’objectiu de rendiment carni s’assoleix de manera òptima: s’aconsegueix que s’escurci en 8 setmanes el temps per arribar als 2,2 kg de pes viu i ho fan a les 10 setmanes de vida amb un índex de conversió de 2,9 kg. L’edat de sacrifici òptima és entre les 14 i les 16 setmanes de vida, amb un pes viu d’aproximadament 3,5 kg i un índex de conversió de 4 kg de pinso.

Si es cria fins a les 18 setmanes de vida, com en el cas de la tradicional, pot arribar als 3,8 kg de pes amb un índex de conversió de 4,4 kg.

La carn que s’obté de la Penedesenca Negra millorada manté les característiques organolèptiques de la raça tradicional, i és molt apreciada pel seu baix contingut en greix, la tendresa i la sucositat.

Pel que fa a la posta, s’ha assolit una producció d’ous lleugerament superior en la penedesenca negra millorada, amb una posta aproximada de 180 – 200 ous l’any.

Reconeixement oficial – IGP gall del Penedès

Durant molts anys, l’Associació de Criadors de la Raça de Gallines Penedesenca, amb el suport incondicional del Consell Comarcal de l’Alt Penedès, promou la sol·licitud d’Indicació Geogràfica Protegida (IGP) del Gall del Penedès, amb la intenció de dinamitzar, posar en valor i protegir la producció de l’aviram penedesenc.

Aquesta fita s’assoleix l’any 2016 quan la Unió Europea publica la inscripció definitiva de la IGP Gall del Penedès en el Registre Europeu de Denominacions d’Origen Protegides i de les Indicacions Geogràfiques Protegides.

La cria del Gall del Penedès, certificat amb IGP, es basa en un sistema de producció tradicional, on els animals han de disposar d’accés a l’exterior durant tot l’any i amb una edat mínima al sacrifici de 98 dies. La cria es manté estretament lligada a la cultura vitivinícola de la zona, on és d’especial interès la incorporació de granet de raïm en la seva dieta.

Situació actual de la raça Penedesenca

Tradicional

Amb la mort del doctor Amadeu Fransesch l’any 2016, la raça pateix un retrocés impor- tant en el treball de manteniment i selecció que s’havia dut a terme en els darrers anys. La preocupant situació duu l’Associació de Criadors de la Raça de Gallines Penedesenques a contactar amb el veterinari vilafranquí Aleix Baltà, que assumeix la tasca d’iniciar, de nou, un projecte que asseguri la conservació de la raça en les seves 4 varietats.

Actualment, els criadors de la raça de gallines penedesenques, distribuïts a l’Alt i el Baix Penedès, tenen un paper clau en el manteniment de la raça tradicional, i són el reservori principal de les quatre varietats al Penedès.

El cens d’animals realitzat aquest mateix any 2017 constata que actualment hi ha un total de 260 animals aptes per a la reproducció inscrits en el llibre genealògic. D’aquests, 220 són femelles i 40 mascles.

En aquests moments, les tasques principals s’adrecen a incrementar un cens debilitat i establir una distribució òptima de les quatre varietats en diferents nuclis a fi d’evitar la concentració del total d’una varietat en una sola explotació.

Gràcies als treballs iniciats en els darrers mesos, es preveu un increment del cens d’entre el 80% i el 100% en només 1 any.

Un cop millorada la situació censal de la raça, mantenir una bona gestió del llibre genealògic permetrà realitzar una selecció efectiva que asseguri disposar d’animals amb els trets morfològics característics de la raça.

Millorada (IGP gall del Penedès)

La Penedesenca Negra millorada ha obtingut una gran acceptació en el mercat i el seu consum creix any rere any, tot i que la tradicional també registra demanda pels seus caracterís- tics ous de color marró-rogenc intens.

Quan parlem del comerç del Gall del Penedès, cal esmentar la Fira del Gall de Vilafranca del Penedès, anteriorment coneguda com la fira de Sant Tomàs. La Fira del Gall, desmerescuda durant els anys 60 per l’entrada de les estirps híbrides i recuperada durant els anys 80, té cada any més paradistes i major afluència de gent, la qual cosa convergeix en la gran acceptació i reconeixement popular d’aquesta raça.

La creació d’Aviraut per part d’un grup reduït d’avicultors l’any 2001 va tenir així mateix un paper clau en les tasques de conservació i millora de les races avícoles autòctones catalanes i també en l’avenç comercial de la Penedesenca Negra millorada. Actualment, Aviraut continua proporcionant els animals millorats als criadors i realitza les incubacions dels naixements programats de la raça tradicional.

El plomatge i les potes negres de la Penedesenca Negra millorada dona al consumidor una percepció real de qualitat d’una carn altament apreciada, confirmada per les nombroses proves organolèptiques que n’asseguren el gust i l’exquisidesa.

Les darreres dades comercials de què es dispo- sa en relació amb el comerç de la Penedesenca Negra millorada xifren la seva producció en més de 70.000 animals a l’any, dels quals la gran ma- joria són engreixats a Catalunya i un petit percen- tatge en d’altres comunitats autònomes.

A més, es continua promovent i incentivant el consum del Gall del Penedès durant tot l’any, cosa que cada vegada arrela més entre la po- blació gràcies també a la presència d’aquesta carn en diversos establiments gastronòmics. Tot i això, el seu consum continua sent notablement més elevat durant les festes nadalenques.

Un altre objectiu promogut pel Consell Regulador de la IGP del Gall del Penedès és dotar el Penedès, en els pròxims anys, de granges de selecció i multiplicació de la varietat negra millorada de la raça de gallines penedesenca. D’aquesta manera, se’n pretén establir i garan- tir la selecció, la qualitat i el subministrament.

En aquest sentit, el pla de viabilitat preveu l’existència d’una granja de selecció on s’establiran vora 150 gallines (àvies) per subministrar els ous necessaris per a les aus de cria (mares). A més, es disposarà de dues granges mòbils de multiplicació que garanteixin les necessitats de subministrament de pollets.

Fins a l’actualitat, el suport de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès i del Consell Comarcal de l’Alt Penedès ha estat imprescindible per a la conservació de la raça tradicional i l’assoliment de la IGP, respectivament. Es confia que tant aquestes entitats com altres institucions de Catalunya incentivin i promoguin aquests nous projectes que pretenen incentivar la producció i el consum de la raça Penedesenca.

Finalment, diversos membres de l’Associació de Criadors de la Raça de Gallines Penedesenca, alguns d’ells antics socis fundadors de l’empresa Aviraut, han adquirit de nou la propietat d’aquesta empresa, anteriorment dirigida per Amadeu Fransesch, a fi de mantenir el treball que aquesta persona estava realitzant amb les diferents races autòctones i millorades.

Per saber-ne més

• Una adreça d’interès de cara a constituir-se com a conservador reconegut de la raça, a més de fer-se amb exemplars, és la de l’Associació de Criadors info@galldelpenedes.cat
• Per contactar amb AVIRAUT, empresa es- pecialitzada en avicultura de races autòcto- nes, podeu contactar a través de: g.aviraut@ gmail.com

Fonts bibliogràfiques:

• Reglament (UE) 1151/2012 del Parlament Europeu i del Consell sobre els règims de qualitat dels productes agrícoles i alimentaris.
• Per elaborar aquest article, s’han consultat diverses publicacions del doctor Amadeu Fransesch. En destaquem una: Fransesch, A. (2013). Razas de gallinas catalanas tradicionales y NºVIII Aviocio.