Els productes fitosanitaris més utilitzats en l’agricultura ecològica

Entre les eines que les revisions científiques han aportat a l’agricultura ecològica es troba el llistat indispensable que tot productor ha de conèixer: els productes fitosanitaris utilitzats per al control de plagues i malalties. Part del llistat revisat té origen en pràctiques culturals heretades, altres han estat incorporats a partir d’investigacions de les últimes dècades. Utilitzats popularment per la majoria dels grangers ecològics, actualment es coneix en detall quin és el mecanisme d’acció de cada un d’ells i per què són eficaços.

Tot i que la definició intuïtiva de “agricultura ecològica” tingui una connotació que remet a “natural”, no vol dir que la ciència moderna no pugui aportar coneixement i innovació respectant la natura i la biodiversitat. Això assegura que l’activitat sigui rendible, sostenible i el producte obtingut sigui saludable.

Cada país exigeix ​​certificacions específiques, la regulació de l’ús de productes químics, biològics o sintètics coincideix bastant entre els organismes implicats.

A la Comunitat Europea el llistat de productes sanitaris està regulat pel Reglament CE 889/2008 i als Estats Unitat, el Departament d’Agricultura ho estableix en les Regulació Federal 205-206.

Principals productes fitosanitaris aplicats a l’agricultura ecològica.

D’acord amb el seu origen, podem separar-los segons::

• Productes fitosanitaris d’origen animal o vegetal:

– Azadiractina:  

És un compost químic insecticida present en l’Oli de Neem (o Nim) que s’obté de les fulles de l’arbre del mateix nom. Principalment s’utilitza contra pugons, mosca blanca, erugues, minadors, àcars i cotxinilles. La Azadiractina té diversos mecanismes d’acció, la qual cosa dificulta que els insectes puguin adaptar-se i desenvolupar tolerància. El seu efecte insecticida principal és el d’interferir amb una hormona anomenada ecdisona, que regula les mudes i el creixement de l’insecte. Per utilitzar-la és necessari l’aprovació de l’organisme de control que verifica que altres mesures insecticides no han estat eficaços.

– Preparacions de Quassia amara: 

També denominat quàssia, s’obté de l’escorça d’aquest arbust, per infusió obtinguda de la pols en aigua bullint. És un insecticida de contacte que funciona molt bé contra pugó i escarabat de la patata. El seu principi actiu és la quassina, la substància més amarga que es troba a la natura. La seva acció larvicida passa per inhibició de l’activitat de la tirosinasa en larves d’insectes.

– Piretrines naturals:

Com l’obtinguda del crisantem (Chrysanthemum cinerariafolium). També conegut com Pelitre, està compost per la pols d’aquestes flors. És eficaç contra pugons, mosca blanca i àcars com l’aranya roja. Les piretrines ataquen el sistema nerviós de tots els insectes, i inhibeixen a les femelles de mosquits de picar. Quan no estan presents en quantitats fatals per als insectes, segueixen funcionant com a repel·lent. S’ha d’utilitzar amb moderació ja que és tòxic per a les abelles. Acostuma a barrejar-se amb talc al 25%.

– Gelatina:  

Dissolta en aigua, s’aplica ruixant sobre les fulles, i s’utilitza pel control de pulgons i àcars. S’utilitza sola o com complement d’altres productes.

– Lecitina de Soja:

El seu component principal és la fosfatidilcolina, un lípid que afavoreix la formació de la paret cel·lular vegetal i les engrosseix. Així protegeix de l’acció de fongs com ara rovell o míldius.

– Algues marines i derivats:

A més de la seva aportació de nitrogen, les algues marines fossilitzades (diatomees) actuen com a insecticida sobre corcs, xinxa verd, pugó verd, tucuras, erugues, barrinadors dissolent la seva coberta de queratina i assecant-los completament.

– Preparats d’altres vegetals:

S’utilitzen com a insecticides els extractes d’all, ortiga i cua de cavall contra el pugó i l’aranya roja. Aquests preparats contenen àcid fòrmic, equisetonina i disulfurs respectivament que són larvicides. Els preparats vegetals que contenen tabac no estan permesos per les regulacions esmentades.

• Productes fitosanitaris minerals:

– Coure: 

En forma d’hidròxid, oxiclorur, sals, barreja de Bordeus. S’utilitza per la seva capacitat anti fúngica. El coure una vegada en contacte amb la paret cel·lular del fong, descompon els aminoàcids i enzims presents en l’estrat proteic extern, modificant la permeabilitat de la membrana cel·lular i provocant la destrucció de la cèl·lula. S’utilitza en cultius de fruites, verdures i plantes ornamentals. La barreja de Bordeus és un dels preparats que contenen coure. A diferència del sofre, els preparats amb coure actuen contra els fongs i bacteris, i es pot utilitzar amb eficàcia contra les taques foliars causades per bacteris o en contra de l’oïdi, míldiu i diferents antracnosi

– Sofre:

Un clàssic fungicida – acaricida que actua com a preventiu i controlador. Al contacte amb el fong (oïdi, míldiu, etc.) o àcar produeix sulfur d’hidrogen que impedeix la respiració cel·lular.

– Sabó potàssic:

També anomenat permanganat de potassi ric en àcids grassos. Insecticida molt eficaç contra mosca blanca, aranya vermella, trips, cotxinilles i pugons. La sal de potassi té un efecte dissolvent sobre la capa de queratina protectora dels insectes. Els àcids grassos actuen com adjuvants augmentant l’adherència del producte.

• Microrganismes: control biològic:

– Bacillus thuringensis:

És un bacteri que es troba en forma natural a terra. Té efecte insecticida ja que quan el bacil es reprodueix (esporula) sintetitza uns cristalls proteics anomenats delta-endotoxines. En ser ingerits pels insectes tenen un efecte paralitzant muscular impedint la respiració. El preparat comercial amb el bacil s’aplica per polvorització i controla erugues, coleòpters i mosquetes.

– Beauveria Bassiana:

Les espores d’aquest fong també destrueixen la cutícula dels insectes provocant la seva deshidratació. Actua eficaçment contra mosca blanca, aranya vermella, pugons, trips i barrinador del blat de moro ..

– Trichoderma harzianum:

Un altre fong present naturalment a terra, tenen un efecte antagònic per competència contra fongs patògens. A més s’alimenten d’alguns d’ells, com Fusarium, Rhizoctonia, Phytium, etc. S’utilitza com un preparat que recobreix les llavors tractades abans de la sembra, formant una pel·lícula anti fúngica projectiva. També s’utilitza agregant-ne al sòl abans de la sembra.

• Altres:

– Feromones:

Són substàncies emeses per les femelles i mascles d’una espècie com a forma d’atracció sexual. Per algunes plagues ha estat possible descobrir-ne la seva estructura química i sintetitzar-les. El preparat de feromones es col·loca en trampes (recipients) amb orifici l’alliberen en forma gradual i sostinguda en els horts, creant nombroses “trucades falses” que impedeixen que el mascle trobi a la femella. Els recipients es pengen dels arbres fruiters o es col·loquen al pis.

Aquest mètode està disponible comercialment per l’arna de la poma Cydia pomonella i per l’arna oriental de la fruita Cydia molesta.

Informació útil: 

Taula 1:  Productes Fitosanitaris minerals més utilitzats en agricultura ecològica. Cultius i plagues.

Taula 2:  Llista de plaguicides naturals, control biològic, cultius i plagues

Fonts:

• Còdis de Regulacions Federals d’Estats Units
• Food and Agricultural Organization of the United Nations
• Diari Oficial de l’Unió Europea
• Wikipedia