Consumir ‘bio’ et fa amic del mediambient
Suposa ajudar a la preservació del sòl i als exosistemes així com per paliar els efectes del canvi climàtic. La teva salut i la dels teus, ho agrairà.
Els aliments ecològics són aquells que han estat cultivats respectant els cicles pròpis de la naturalesa, sense utilitzar varietats modificades genèticament (de forma induïda) ni tractaments amb pesticides de síntesi química, i per tant, consumir-los, contribueix a la cura del nostre medi ambient. El 36% dels espanyols que consumeixen productes ecològics (sinònim de biològics o orgànics) ho fan motivats per motius medioambientals, segons una enquesta de 2014 del Ministeri d’Agricultura. En la seva publicació “Com contribueix a la sostenibilitat la alimentació ecològica? els investigadors del FIBL (Institut d’Investigació en Agricultura Ecològica) analitzen diferents estudis que demostren que l’agricultura ecològica té un menor impacte sobre el medi ambient i conclouen que és un mètode vàlid per lluitar a escala global contra els reptes ambientals que se’ns presenten.
Ningú posa en dubte que “l’ecològic” està de moda. La superfície en els països del nostre entorn creix any rere any, apropant-ja, en el nostre país als 2 milions d’hectàrees. Aquest tipus de producció està afavorint la fixació del teixit social en el medi rural, permetent que molts agricultors puguin mantenir la seva activitat de forma rendible. Fins i tot anima a un gran nombre de joves agricultors a romandre en les seves zones d’origen. Encara constantment es posa de manifest la qüestió que fa referència a si l’agricultura ecològica pot alimentar un planeta superpoblat no es tracta només de canviar el sistema productiu. És clar que es necessita un canvi de model en el qual es plantegi una major conscienciació de la societat per evitar el malbaratament dels aliments.
També s’atribueix a la producció ecològica una menor productivitat, però s’ha demostrat que en determinades condicions com en les zones de secà l’agricultura ecològica pot ser tant productiva com la convencional.
Encara que un dels arguments que es argüeixen contra l’agricultura ecològica és la necessitat de més terres, i per tant la possibilitat de fomentar la desforestació, res més lluny de la realitat. Segons recull Tara Garnett del Food Climate Research Network (Xarxa per a la Recerca Alimentació Clima), en l’informe “En què consisteix una dieta saludable sostenible?“, Ha consens en acceptar que per evitar els impactes sobre el canvi climàtic de la producció agrària i la desforestació, cal reduir el consum de productes carnis als països més desenvolupats i que aquests fossin procedents d’animals que s’hagin alimentat a força de pastures naturals i d’aprofitar els residus de la producció agrària. I no és la carn ecològica l’única que actualment garanteix que es compleixi aquest requisit?
Menor huella ecológica
L’agricultura juga un important paper en les emissions nocives per al planeta. Es calcula que l’alimentació és la responsable de la meitat de les emissions de gasos amb efecte hivernacle, si tenim en compte tots els factors involucrats en els processos productius (producció agrícola i ramadera, desforestació, transport i conservació d’aliments, processat i embalatge de els mateixos i totes les deixalles que es generen). L’agricultura ecològica és més eficient en la captura de carboni a l’augmentar els continguts de matèria orgànica en el sòl, pel que és un sistema de producció vàlid en la lluita contra el canvi climàtic tal com apuntava el dosier editat per la Societat Espanyola d’Agricultura Ecològica el 2007. Per contra, segons un estudi publicat al African Journal of Biotechnology, l’ús d’herbicides disminueix el contingut de matèria orgànica dels sòls i per tant perjudica el seu paper com a magatzem de carboni. L’efecte és major en el cas específic del glifosat, herbicida àmpliament utilitzat en els cultius transgènics desenvolupats per ser resistents a la seva aplicació, els quals representaven el 2015 un 53% del total de cultius transgènics al món segons un informe del Servei Internacional d’Adquisició d’Aplicacions de Biotecnologia Agrícola (ISAAA).
La desforestació per obtenir sòl cultivable és una altra de les causes que incideixen en el canvi climàtic. Un estudi dut a terme per la Universitat de Wageningen i per investigadors del Canadà sobre les causes de la desforestació al món va concloure que l’agricultura és una de les principals activitats i que els cultius comercials com la soja, utilitzada bàsicament per a alimentació ramadera, són un dels majors responsables.
Un altre factor important és el cost energètic dels productes fitosanitaris i els adobs químics per a la síntesi es necessiten grans quantitats d’energia i comporten una important emissió de CO2. Segons l’IDAE (Institut per a la Diversificació i Estalvi de l’Energia), dependent del Ministeri d’Energia, la producció de fertilitzants químics és el segon responsable del consum energètic en l’agricultura a nivell mundial. En determinats cultius convencionals com el blat, els fertilitzants químics, especialment els nitrogenats, poden suposar un 60% de la despesa energètica, molt per sobre de les tasques agrícoles. Per això el propi IDAE proposa pràctiques habituals de l’agricultura ecològica, com les rotacions amb lleguminoses o l’ús d’adobs orgànics, com a mesures d’estalvi energètic en l’agricultura.
Amb l’objectiu de reduir les emissions de GEH (gasos d’efecte hivernacle), l’agricultura ecològica ofereix una alternativa viable. Un anàlisi detallat va ser portat a terme a el Berea College Farm, una de les finques experimentals i educatives més antigues d’Estats Units, durant el procés de transició cap a l’agricultura ecològica i la introducció de tècniques de major eficiència energètica. Entre 2007 i 2013 van poder constatar la disminució en l’emissió de GEH sense que la productivitat de la finca es veiés afectada.
Al nostre país l’equip de la Universitat Pablo de Olavide format per Eduardo Aguilera, Glòria Guzmán i Antonio Alonso van estudiar les diferències en les emissions de GEI entre cultius ecològics i convencionals, trobant una reducció mitjana del 30% per kg produït en les produccions ecològiques en el cas de cultius herbacis. En el cas de cultius llenyosos com la fruita dolça, la vinya o l’olivera la reducció mitjana pujava fins al 39% per kg de producció explicada en la seva major part pel segrest de carboni en els sòls dels cultius ecològics.
Etiquetat i consciència
La certificació ecològica no es basa en un llistat de productes permesos o prohibits. El sistema de certificació ecològic, reglamentada per la UE des de 1991, implica l’aplicació d’una sèrie de principis en què es reconeix el paper que aquest mètode productiu ha d’exercir en la protecció del medi ambient, el benestar animal i el desenvolupament rural. El compliment dels principis es garanteix per un seguiment anual de les finques per part d’inspectors.
La producció agropecuària ecològica promou l’ús de varietats i races autòctones, més rústiques i resistents per a un mercat globalitzat, però normalment amb millors condicions organolèptiques.
Tot i que la certificació ecològica no especifica la petjada de carboni dels aliments, el sector de l’alimentació ecològica està duent a terme una important tasca en la promoció del consum de proximitat i en l’establiment de noves formes de consum basades en canals curts com les cooperatives de consum o la compra a la pròpia finca.
Todo vale la pena también por la salud
Un altre motiu pel qual el consumidor tria els productes ecològics és la preocupació per la salut. Els treballs de la Dra. Dolors Raigón de la Universitat Politècnica de Valencia porten temps demostrant que els aliments ecològics tenen major qualitat nutricional tal i com es recull en la seva publicació “Aliments Ecològics, Qualitat i Salut”.
També s’ha de tenir en compte la seguretat alimentària. Una dieta ecològica implica una menor ingestió de residus de pesticides tal com demostra un estudi publicat per l’Environmental Health Perspectives, i la OMS ja està alertant dels riscos per la salut que implica el contacte amb productes químics que tinguin acció com disruptors endocrins, molts d’ells pesticides i coadjuvants utilitzats en l’agricultura convencional.
Per: Montse Escutia (Secretaria de la Asociació Vida Sana i vocal de la Junta Directiva de la Societat Espanyola d’Agricultura Ecològica) i Marta Moreno (Professora de l’Escola de Ingeniers Agrònoms de Ciudad Real, Universidad de Castilla-La Mancha i vocal de la Junta Directiva de la Societat Espanyola d’Agricultura Ecològica)
Respuesta a l’article: